← Playlist

Històries amb ritme / MUSIC HITS

Pop, dance i foc llatí: les cançons que van convertir el món sencer en una pista de ball

Del llampec disco a la calor llatina i l'eufòria electrònica de festival: un recorregut lluminós per cançons pop que van creuar totes les fronteres i encara fan moure qualsevol sala.

Mejores Temas Comerciales de la Historia - Music Hits

Un so que no sap estar-se quiet

Hi ha cançons que semblen saber el segon exacte en què les necessites. Entra una línia de baix, el tornaveu s'obre com una finestra a un carrer d'estiu i, de sobte, una cuina, un cotxe o una sala plena de gent se senten més lleugers. Aquest és el món del pop gran, lluminós i sense fronteres, on el ritme de ball, la percussió llatina i la brillantor electrònica es troben en música feta per compartir.

El que el fa tan plaent és la generositat. Aquí ningú demana deures. Una melodia arriba en segons, un ritme convida les espatlles a afegir-s'hi i un tornaveu s'instal·la en algun racó càlid de la memòria. Però darrere d'aquesta immediatesa hi ha ofici de veritat: veus col·locades amb cura, grooves que respiren, arranjaments que saben quan créixer i quan deixar que el tornaveu brilli sol. És música per sentir-se bé en el millor sentit, amb la seguretat de qui s'atreveix a ser alegre.

Lluentor disco i el pols que ho va començar tot

Gran part d'aquesta alegria baixa de les pistes de l'era disco, i el llinatge s'escolta. Els Bee Gees, amb Stayin' Alive, ofereixen un caminar ple de posat que se sent als peus, mentre que Dancing Queen d'ABBA converteix anhel i eufòria en una onada reluent de cordes i harmonies. September, d'Earth, Wind & Fire, hi afegeix metalls i sol, un groove tan càlid que sembla una porta oberta.

Després arriba el drama d'I Will Survive, de Gloria Gaynor, cançó de desafiament convertida en cor de salons i casaments, i el teatre alegre de YMCA, de Village People, els gestos de la qual tothom sembla conèixer. Billie Jean, de Michael Jackson, és més freda i elegant, pura tensió i actitud en la línia de baix. Plegades, aquestes peces mostren que l'estil pot ser glamurós, juganer i curiosament emotiu alhora.

Eurodance i la presa de la nit de club

Pocs estils capten l'impuls pur com els discos de ball dels noranta i dels primers anys dosmil, lluminosos i plens de sintetitzadors. What Is Love, de Haddaway, llisca sobre un pols hipnòtic i una mica misteriós, mentre que Rhythm Is a Dancer, de SNAP!, aporta un empenyiment més fosc i insistent. The Rhythm Of The Night, de Corona, i Better Off Alone, d'Alice Deejay, s'enfilen a ganxos de piano i línies vocals que semblen un focus que et troba enmig de la gent.

En altres moments l'ànim es torna murri i meravellosament excèntric. Blue (Da Ba Dee), d'Eiffel 65, embolcalla una melodia enganxosa amb un encant robòtic; Barbie Girl, d'Aqua, és pura entremaliadura d'art pop, i Cotton Eye Joe, de Rednex, hi fica violins amb alegre desimboltura. Children, de Robert Miles, ofereix el contrapunt serè, una figura de piano onírica que demostra que la mateixa escena també pot ser tendra, espaiosa i cinematogràfica.

VIDA

DespacitoLuis Fonsi, Daddy Yankee

Thriller

Billie JeanMichael Jackson

Uptown Special

Uptown Funk (feat. Bruno Mars)Mark Ronson, Bruno Mars

Les cançons que il·lustren aquesta història

Calor llatina, de Despacito a DESPECHÁ

El fil llatí dona a aquest món el seu vaivé i la seva sensualitat. Despacito, de Luis Fonsi i Daddy Yankee, avança amb una confiança sense pressa, amb guitarra i pols de reggaeton recolzant-se l'un en l'altre, i Gasolina, de Daddy Yankee, continua sent una descàrrega elèctrica de festa de carrer. Hips Don't Lie, de Shakira amb Wyclef Jean, mostra com el sabor llatí i la brillantor pop poden fondre's en alguna cosa reconeixible a l'instant.

La paleta continua ampliant-se. Vivir Mi Vida, de Marc Anthony, porta l'alegria rítmica de la salsa i un missatge d'abraçar el dia; Livin' la Vida Loca, de Ricky Martin, ofereix espectacle amb metalls encesos, i Tití Me Preguntó, de Bad Bunny, troba un aire murri i modern. DESPECHÁ, de ROSALÍA, suma una inventiva inquieta i juganera, mentre que les sessions de Bizarrap amb Shakira i amb Quevedo recullen un moment més nou i esmolat del pop en castellà. Fins i tot Ai Se Eu Te Pego, de Michel Teló, porta una lleugeresa brasilera que viatja amb facilitat.

Pop amb un ganxo que taral·learàs adormit

Al cor, això és una celebració de la cançó pop com a objecte perfectament tallat. Like a Prayer i Hung Up, de Madonna, mostren dues cares d'una icona: espiritual, dramàtica i grandiosa d'una banda, reluent i a punt per al club de l'altra. Bad Romance i Poker Face, de Lady Gaga, són teatrals i elegants, i converteixen l'obsessió en espectacle, mentre que Toxic, de Britney Spears, retorç cordes i pols fins a una tensió vibrant.

Després arriba l'espurna de la cançó per cantar tots plegats: Girls Just Want to Have Fun, de Cyndi Lauper; Wake Me Up Before You Go-Go, de Wham!; Take on Me, d'a-ha, amb el seu tornaveu ascendent, i Never Gonna Give You Up, de Rick Astley, amb la seva veu greu i càlida. I Wanna Dance with Somebody (Who Loves Me), de Whitney Houston, és potser l'expressió més pura de la forma, una veu tan radiant que tota la cançó sembla enlairar-se.

Romanç electrònic i llum a escala de festival

L'electrònica hi aporta un altre tipus de resplendor, més ampla i cinematogràfica. One More Time, de Daft Punk, sona com una festa en flor permanent, i Get Lucky, amb Pharrell Williams i Nile Rodgers, posa un groove de guitarra sedós sobre una lluentor robòtica. Music Sounds Better With You, de Stardust, converteix un bucle filtrat en pura felicitat, una de les peces de pop amb aire house més afectuoses que existeixen.

Wake Me Up i Levels, d'Avicii; Titanium, de David Guetta i Sia, i We Found Love, de Calvin Harris amb Rihanna, persegueixen l'impuls generós del drop de festival, quan milers de veus semblen pujar juntes. Blinding Lights, de The Weeknd, conserva aquesta energia de neó però hi afegeix una solitud de conducció nocturna, i demostra que el pop electrònic pot ser eufòric i malenconiós alhora. Don't Start Now, de Dua Lipa, retorna la lluentor disco al present i el cercle sembla tancar-se.

Moments fets per a aquestes cançons

La bellesa d'aquesta música és com s'enganxa a la vida amb facilitat. Escau a l'hora abans de sortir, quan els miralls, les rialles i els canvis d'última hora omplen l'habitació. Escau a les carreteres llargues, a les tardes de platja, a les trobades familiars on tres generacions saben el mateix tornaveu i al plaer tranquil d'ordenar la casa mentre una cançó preferida ho envaeix tot.

També funciona com un llenguatge compartit. Algú sent l'inici de Happy, de Pharrell Williams, o de Can't Stop the Feeling!, de Justin Timberlake, i somriu abans que arribi el primer vers. D'altres reconeixen el posat d'Uptown Funk, de Mark Ronson i Bruno Mars, o el pols entremaliat d'One Kiss, de Calvin Harris i Dua Lipa. Prem el play quan vulguis companyia, color i una raó per moure't, i deixa que un tornaveu et porti al següent.

Les cançons i les xifres corresponen a la selecció en el moment d’escriure aquest article. La playlist pot canviar més endavant.

La música d’aquesta història

Mejores Temas Comerciales de la Historia - Music Hits

cançons
100
artistes
126
minuts de música
390
Escolta aquesta playlist ↗
Més històries ↗