Històries amb ritme / MUSIC HITS
Mans enlaire i cor obert: l'univers eufòric dels clàssics de l'EDM
De les melodies daurades d'Avicii a les màquines alegres de Daft Punk, els clàssics de l'EDM reuneixen tornades de festival, ritmes de club i l'emoció d'un drop perfecte.

El so de mil mans enlaire
Hi ha un instant en la música electrònica de ball que tot oient reconeix: la tensió s'estira, el bombo desapareix, una línia de sintetitzador puja cada cop més amunt i, de sobte, tot torna en una onada de llum. Els clàssics de l'EDM giren entorn d'aquesta sensació. És música pensada per a l'emoció compartida, on una tornada no només es canta, sinó que la crida una multitud, i on una melodia pot semblar tan gran com el cel d'un estadi.
Levels, d'Avicii, és la porta d'entrada perfecta a aquest món. El seu riff daurat i repetit és tan immediat que sembla que hagi existit sempre, i la seva ratxa d'optimisme marca el to de tot el que l'envolta. Aquí l'electrònica no és freda ni distant: és generosa, colorida i obertament alegre.
La melodia, sempre primer
Els grans himnes d'aquest estil són, en el fons, cançons. Don't You Worry Child, de Swedish House Mafia, uneix la veu tendra de John Martin amb acords enormes i brillants, i aconsegueix aquesta barreja agredolça de consol i alliberament que la música de ball domina tan bé. Clarity, de Zedd amb Foxes, segueix un camí semblant: una pujada dramàtica, un ganxo que vola i un drop que se sent com deixar anar l'aire després d'aguantar la respiració.
I hi ha l'impuls càlid, d'aire folk, de Wake Me Up i Hey Brother, d'Avicii, on l'instint acústic es troba amb l'escala d'un festival. Aquestes cançons mostren com d'elàstic pot ser el gènere: una textura gairebé de banjo, un ritme contundent i una tornada coral conviuen amb els sintetitzadors sense perdre la urgència de la pista.
Veus al centre de la tempesta
Part de la màgia de l'EDM és com emmarca la veu humana. Titanium, de David Guetta amb Sia, és una lliçó magistral: la seva interpretació trencada i poderosa cavalca sobre una electrònica pulsant i dona al tema fragilitat i força alhora. We Found Love, de Calvin Harris i Rihanna, converteix una sola idea repetida en una onada eufòrica, gairebé hipnòtica, mentre que This Is What You Came For mostra la mateixa parella amb una llum més fresca i elegant.
Les col·laboracions amplien sense parar la paleta. Dua Lipa aporta un espurneig pop a Scared to Be Lonely, de Martin Garrix; Florence Welch presta la seva presència dramàtica a Sweet Nothing, de Calvin Harris; i The Chainsmokers amb Halsey, a Closer, converteixen la nostàlgia en un cant compartit de matinada. Cada veu canvia la temperatura de la sala.
Levels - Radio EditAvicii
Don't You Worry Child (feat. John Martin) - Radio EditSwedish House Mafia, John Martin
Titanium (feat. Sia)David Guetta, Sia
Arrels de club: trance, french touch i pioners
Sota la brillantor festivalera actual hi ha dècades d'història de club, i aquesta col·lecció la honora. Adagio For Strings, de Tiësto, transforma una melodia orquestral solemne en una catedral trance d'emoció creixent. Sandstorm, de Darude, continua sent una descàrrega ferotge i inconfusible d'energia, mentre que Children, de Robert Miles, flota sobre un delicat motiu de piano i demostra que el ball també pot ser somiador.
La french touch hi afegeix un altre sabor. One More Time i Harder, Better, Faster, Stronger, de Daft Punk, celebren la repetició com a plaer, amb veus de vocoder alhora robòtiques i tendres. Music Sounds Better With You, de Stardust, brilla amb calidesa disco filtrada, i Insomnia, de Faithless, conserva el seu pols hipnòtic de nits inquietes: la pista sempre ha estat un lloc d'alliberament.
Tro big room i tall electro
No tot és suau. Alguns dels moments més emocionants arriben quan la música busca l'impacte. Animals, de Martin Garrix, és arquitectura big room pura, amb un lead auster i memorable i un drop que colpeja com un esdeveniment físic. Hardwell, Nicky Romero i Dimitri Vegas & Like Mike mantenen aquest esperit intrèpid, a escala d'arena, amb accents de sintetitzador capaços de tallar qualsevol soroll de multitud.
En altres racons, el costat electro mostra més aspror i personalitat. Strobe, de deadmau5, és una meravella de combustió lenta que superposa textures fins que el seu clímax emocional se sent merescut, i Bangarang, de Skrillex, irromp amb una energia entremaliada i distorsionada. D.A.N.C.E., de Justice, hi afegeix un aire funk i saltiró. Junts demostren que aquest món és més ampli que una fórmula.
Sol, escalfor tropical i pulsacions més suaus
Un altre estat d'ànim recorre les cançons més lluminoses. Firestone, de Kygo amb Conrad Sewell, llisca sobre un piano relaxat i ritmes d'aire tropical, ideal per a la fi de la tarda. Lean On, de Major Lazer, MØ i DJ Snake, té un vaivé rítmic i brillant que convida a moure's sense exigir-ho, i Are You With Me, de Lost Frequencies, comparteix aquesta calidesa tranquil·la.
Fins i tot els temes més introspectius resulten acollidors. Latch, de Disclosure amb Sam Smith, rebota amb energia house d'arrel soul, i Shelter, de Porter Robinson i Madeon, espurneja de detalls emotius, amb textures brillants tenyides d'una bella enyorança. És la música de ball en la seva versió més afectuosa, on el ritme t'abraça en lloc d'empènyer-te.
Per a festes, entrenaments i carreteres obertes
Aquestes cançons tenen la seva llar natural en els moments de moviment. En una festa són terreny comú immediat: gairebé tothom coneix el ganxo de Summer, de Calvin Harris, o de Faded, d'Alan Walker, i tota la sala s'hi pot afegir. En un entrenament, el pols constant i les pujades de temes com Opus, d'Eric Prydz, o The Business, de Tiësto, donen forma a l'impuls, i cada drop funciona com una petita recompensa.
També acompanyen quan condueixes, fas neteja, viatges o necessites que el dia brilli una mica més. La seva varietat, de l'estremidor al dolç, garanteix una cançó per a cada estat d'ànim. Prem el play i deixa que comenci aquella primera pujada: tard o d'hora et trobaràs amb les mans enlaire.
Les cançons i les xifres corresponen a la selecció en el moment d’escriure aquest article. La playlist pot canviar més endavant.
La música d’aquesta història
EDM Classics - Top 100 Best EDM Hits of All Time
- cançons
- 100
- artistes
- 114
- minuts de música
- 368