Històries amb ritme / MUSIC HITS
Neon Eurodance Floor: mans enlaire per als grans estribillos dels 90 i dels primers 2000
Bombo contundent, ganxos que es criden i estribillos fets per a una pista plena: un homenatge al lluminós i eufòric món de l'eurodance dels 90 i primers 2000.

Benvinguts a la pista de neó
Imagina l'instant en què baixen els llums i un bombo a quatre temps comença a retrunyir al pit. Una línia de sintetitzador creua la sala com un tub de neó i, de sobte, tothom sap què fer amb les mans. Aquest és l'univers de l'eurodance: lluminós, atrevit i construït sense complexos per ballar en grup. Va néixer als anys 90, va arribar fins als primers 2000 i encara sona a nit de festa amb el volum al màxim.
SNAP! obren la porta amb Rhythm Is a Dancer, un tema que equilibra un pols fresc, gairebé cinematogràfic, amb un ganxo perfecte per corejar. Corona responen amb The Rhythm of the Night, de teclats brillants i una veu que sembla ballar mentre canta. Junts marquen el to: música que vol que et moguis abans d'haver-ho decidit.
L'anatomia d'un ganxo eufòric
L'eurodance és un gènere de formes clares i fortes. Un bombo ferm ho sosté tot, els baixos reboten per sota i els sintetitzadors toquen frases breus i enganxoses que es queden com un eslògan. Les estrofes solen ser rapejades o gairebé parlades, de manera que l'estribillo cantat se sent com una porta que s'obre de bat a bat. Coneix el plaer de l'alliberament i l'ofereix una vegada i una altra.
What Is Love, de Haddaway, n'és un exemple perfecte, amb el seu malenconiós motiu de teclat i un cor que s'ha convertit en símbol de tota una època. 2 Unlimited porten una energia més dura i musculosa amb No Limit, un himne fet per corejar que sembla un estadi sencer atapeït en una discoteca. Get Ready i Twilight Zone mantenen aquest impuls, amb versos rapejats i riffs brillants i urgents que fan gairebé impossible quedar-se quiet.
Veus que criden, canten i fan scat
Part de la gràcia és com de personals sonen aquests discos. Les veus rarament són educades: criden, corejen, somriuen davant del micròfon. Scatman John converteix el scat en signatura pop amb Scatman (ski-ba-bop-ba-dop-bop) i demostra que una textura vocal juganera pot ser tan enganxosa com qualsevol lletra. Ice MC aporta una dicció rítmica i fresca a Think About the Way, mentre que It's My Life, de Dr. Alban, es recolza en una presència vocal profunda i segura que dona al ritme un plus de desimboltura.
Coco Jamboo, de Mr. President, afegeix un gronxament assolellat i tropical, i Mr. Vain, de Culture Beat, construeix dramatisme sobre un pols fosc i imparable. Accents diferents, actituds diferents i un mateix objectiu: que la pista sembli un lloc on tothom pot ser una mica més gran del normal.
Rhythm Is a DancerSNAP!
What Is Love - 7" MixHaddaway
The Rhythm Of The NightCorona
Dolça malenconia sota la lluentor
Seria un error pensar que l'eurodance només sap somriure. Molts dels seus millors moments guarden un rastre d'enyorança, una ombra blava darrere l'espurna. Ace of Base dominen aquest ambient. The Sign, All That She Wants i Don't Turn Around llisquen sobre ritmes melòdics i lleugers, amb l'acabat del pop nòrdic i estribillos alhora frescos i una mica nostàlgics.
Better Off Alone, d'Alice Deejay, converteix la inquietud en una frase hipnòtica que es repeteix, mentre que Everytime We Touch, de Cascada, porta l'emoció a un terreny gran i elevat. Be My Lover i Sweet Dreams (Radio Version), de La Bouche, ofereixen un matís més romàntic i dramàtic, amb una veu femenina poderosa sobre un ritme imparable. Aquest és el cor emocional de l'estil: una alegria que no té por d'una mica de desamor.
Llums de trance i sintetitzadors en allau
Amb els anys el so es va eixamplar. Els sintetitzadors es van fer més cinematogràfics, les pujades més llargues i la pista va començar a mirar cap a l'horitzó. Sandstorm, de Darude, n'és el gran exemple: una ràfega de pura inèrcia on una sola melodia urgent ho diu gairebé tot. 9Pm (Till I Come), d'ATB, brilla amb una bellesa més melòdica i flotant, d'aquelles que fan alçar la cara del públic cap al sostre.
Set The World On Fire, d'E-Type, aporta un aire èpic, gairebé heroic, amb harmonies lluminoses i un estribillo pensat per a punys en alt. Uh La La La, d'Alexia, i Get A Way, de Maxx, mantenen l'impuls amb un toc contundent, a punt per a la discoteca. Aquestes cançons mostren que el gènere podia ser alhora senzill i grandiós, amb molt d'espai per a la imaginació.
Pop de festa amb un cop d'ull
L'humor és un dels grans regals de l'eurodance. Aqua converteixen Barbie Girl i Doctor Jones en esbossos pop teatrals, plens de veus de personatge i melodies que fan gust de sucre. Els Vengaboys aposten per la celebració pura: Boom, Boom, Boom, Boom!!, We Like To Party! (The Vengabus) i Up & Down són alegres, directes i feliços de sonar forts.
Després el gènere fa la volta al món amb un somriure. Mambo No. 5 (A Little Bit Of...), de Lou Bega, porta metalls de big band i sabor llatí; Cotton Eye Joe, de Rednex, fa col·lidir l'energia del violí amb un beat dur; i The Ketchup Song (Aserejé), de Las Ketchup, converteix una moda de ball en un cant d'estiu. Dragostea din tei, d'O-Zone, i Chihuahua, de DJ BoBo, demostren que un ganxo creua fronteres sense necessitat de traducció.
Fet per a cuines, entrenaments i últims balls
La bellesa d'aquesta música és com bé encaixa en la vida real. El seu pols ferm i optimista va bé amb una cursa matinal o una sessió de gimnàs, on un estribillo com I Like to Move It, de Reel 2 Real amb Erick Morillo i The Mad Stuntman, es converteix en un petit motor. Va bé en una festa a casa, en un viatge amb les finestres baixades o en una neteja de diumenge, quan una cançó com Saturday Night (Radio Mix), de Whigfield, transforma una pila de plats en una mini discoteca.
Sobretot, encaixa en aquells moments en què vols recordar com de gran pot semblar una melodia senzilla. Prem el play, deixa entrar More And More, de Captain Hollywood Project, i Another Night, de Real McCoy, i comprova com de pressa tornen les paraules. Porta la teva veu, porta els teus amics i deixa que el neó faci la resta.
Les cançons i les xifres corresponen a la selecció en el moment d’escriure aquest article. La playlist pot canviar més endavant.
La música d’aquesta història
Neon Eurodance Floor - Music Hits
- cançons
- 42
- artistes
- 35
- minuts de música
- 166