← Playlist

Històries amb ritme / MUSIC HITS

Les millors cançons italianes: sol, melodia i cor obert

De Modugno a Måneskin, un viatge per la cançó italiana: veus immenses, balades que abracen, rock de plaça i estiu etern. Una música que es canta amb tot el pit.

Best Italian Songs of All Time - Music Hits

Una plaça banyada de sol

Hi ha músiques que fan olor de cafè acabat de fer, de roba estesa i de conversa en veu alta, i la cançó italiana n'és una. N'hi ha prou que soni «Nel blu dipinto di blu (Volare)», de Domenico Modugno, perquè l'ànim s'enlairi: aquest estribillo obert, gairebé amb els braços estesos, és una invitació a deixar el terra i mirar el cel. És una melodia que somriu sense demanar permís.

Ben a prop viu «Azzurro», d'Adriano Celentano, amb el seu ritme saltiró i una malenconia de diumenge a la tarda. El fascinant és com hi conviuen la lleugeresa i un pessic de nostàlgia. Aquest equilibri, entre el riure i el sospir, potser és el secret més ben guardat d'aquest univers sonor, que es canta amb la mateixa naturalitat en una cuina, en un cotxe amb les finestres baixades o en una terrassa al vespre.

La veu com a protagonista

Si res distingeix aquesta tradició, és la importància de la veu. «Con Te Partirò», d'Andrea Bocelli, n'és un exemple lluminós: una melodia que creix a poc a poc, s'omple d'aire i arriba a un clímax que posa la pell de gallina. Aquí el cant esdevé gairebé arquitectura, amb arcs amplis i una emoció sense timidesa.

«Caruso», de Lucio Dalla, porta aquest dramatisme a un terreny més íntim i teatral, amb un piano que prepara l'escenari abans que la veu entri a explicar-ho tot. I «Il Cielo In Una Stanza», de Mina, demostra que l'elegància també pot ser vertiginosa: la seva interpretació flota, es corba i sorprèn, com si l'habitació del títol no tingués sostre.

Mar, sal i nits d'estiu

Pocs països han posat banda sonora a l'estiu amb tant d'encant. «Sapore di sale», de Gino Paoli, fa olor de pell torrada i de sorra calenta, amb un aire relaxat i sensual que convida a descalçar-se. «Estate», de Bruno Martino, n'és el revers crepuscular: una escalfor agredolça, d'aquelles que se senten quan el dia s'acaba i no volem que acabi.

«Di sole e d'azzurro», de Giorgia, retorna aquesta llum amb una veu àmplia i vibrant, més contemporània, però fidel al gust italià per les melodies que miren l'horitzó. Són cançons per a tardes llargues, sobretaules interminables i per recordar que la llum també és un estat d'ànim.

Italian Legend (Remastered Edition)

Nel blu dipinto di blu (Volare)Domenico Modugno

Bocelli (Remastered)

Con Te PartiròAndrea Bocelli

Celentano Hit Parade (Le Volte Che Adriano È Stato Primo)

AzzurroAdriano Celentano

Les cançons que il·lustren aquesta història

Cançons d'amor sense embuts

L'amor, en italià, es canta de cara. «Ti Amo» i «Gloria», totes dues d'Umberto Tozzi, barregen passió i espectacle amb aquell lluïment melòdic que convida a cantar en cor. «Emozioni», de Lucio Battisti, avança amb una sensibilitat delicada i un moviment gairebé de passeig, i «Questo piccolo grande amore», de Claudio Baglioni, converteix la tendresa en una petita epopeia quotidiana.

Més profundes són les balades com «Almeno tu nell'universo», de Mia Martini, on la interpretació ofereix una intensitat commovedora, o «La solitudine», de Laura Pausini, que canta la solitud amb una claredat lluminosa. També Eros Ramazzotti, amb «Se bastasse una canzone» i «Un'emozione per sempre», aporta una escalfor propera, de veu càlida i estribillos que s'enganxen al cor.

Rock de barri i ànima de carretera

No tot és suavitat. Vasco Rossi aporta un pols rocker i carrer: «Albachiara» comença amb una delicadesa gairebé cinematogràfica, «Vita spericolata» té l'empenta de qui vol viure a tota velocitat i «Sally» regala un aire més fosc i reflexiu. Són cançons amb pols de carretera i molt de cor.

«Senza Una Donna», de Zucchero, porta el blues i el soul a una latitud mediterrània, amb una veu rogallosa i càlida. I «ZITTI E BUONI», de Måneskin, demostra que el rock italià continua tenint urpa, guitarres esmolades i una actitud descarada que connecta la tradició amb els escenaris d'avui.

Narradors, poetes i cronistes

La cançó italiana també és literatura cantada. «Generale», de Francesco De Gregori, té un to narratiu i assossegat que convida a escoltar amb atenció, i «Il pescatore», de Fabrizio De André, pinta una escena senzilla amb una enorme sensibilitat humana. Són peces de guitarra, història i silenci, que demanen calma.

A l'altre extrem, «Gianna», de Rino Gaetano, aporta ironia i un ritme entremaliat, mentre «Roma capoccia», d'Antonello Venditti, és una declaració d'amor a una ciutat. «Gli anni», de 883, mira enrere amb aire amistós i pop. I «Cosa Resterà Degli Anni 80», de Raf, afegeix una barreja de brillantor vuitantera i preguntes suaus sobre el temps.

Veus noves, la mateixa llum

El millor és que la tradició respira. «Soldi», de Mahmood, barreja un pols modern amb melodies d'aire oriental, i «Brividi», de Mahmood i BLANCO, és un duet de gran intensitat emocional. «CENERE», de Lazza, aporta un to més fosc i urbà, mentre «I Tuoi Particolari», d'Ultimo, és una balada de sentiment directe.

«Occidentali's Karma», de Francesco Gabbani, suma un toc juganer i ballable, i «Sere nere», de Tiziano Ferro, demostra que la malenconia pop italiana continua tenint un gran poder expressiu. Del passat al present, el fil és la melodia.

Per cantar, per compartir

Aquesta música demana companyia: un dinar llarg, un viatge per carretera, una tarda de neteja amb les finestres obertes o una nit en què es vol recordar alguna cosa bonica. Funciona perquè no té por d'emocionar i perquè gairebé sempre deixa un estribillo a la gola.

Així que posa el volum generós, deixa't portar per la dolce vita i canta encara que no sàpigues italià. Prem el play i que comenci el viatge.

Les cançons i les xifres corresponen a la selecció en el moment d’escriure aquest article. La playlist pot canviar més endavant.

La música d’aquesta història

Best Italian Songs of All Time - Music Hits

cançons
43
artistes
36
minuts de música
175
Escolta aquesta playlist ↗
Més històries ↗