← Playlist

Històries amb ritme / MUSIC HITS

México a Coro: una nit de cantina entre mariachi, norteño i rock, de Pedro Infante a Maná

Rancheres, mariachi, norteño, banda i rock mexicà: una nit càlida de cantina per brindar i cantar a cor, de Pedro Infante a Maná.

México a Coro: Cantina y Mariachi - Music Hits

Les copes enlaire, la sala a punt

En algun punt entre el primer rasgueig del guitarrón i l'últim estribillo cridat, la nit de cantina mexicana pren forma. Les veus pugen abans que els instruments acabin d'afinar-se, algú alça la copa i una cançó que tothom coneix arriba com un vell amic. És el món de les rancheres, el mariachi, el norteño, la banda i el rock mexicà: música feta per cantar-la en companyia, a ple pulmó i sense cap vergonya.

Cielito lindo, de Pedro Infante, és la porta d'entrada perfecta. La melodia és tan familiar que tota la sala s'hi afegeix per instint, i el seu lliurament càlid i generós demostra que la tendresa i la festa poden compartir una mateixa taula. L'alegria d'aquesta música poques vegades és senzilla: porta dins una mica de enyorança, i per això sona tan certa.

Veus que omplen tota una sala

Els grans cantants de ranchera tenen el do de fer íntima una veu enorme. Vicente Fernández dona a Volver, Volver aquell vol ampli i dolorós que fa que desconeguts s'abracin, mentre que El Rey i Estos Celos mostren el seu talent per a l'orgull, la fanfarroneria i el sentiment ferit en un mateix alè. Jorge Negrete, amb Ay, Jalisco No te rajes!, aporta un timbre brillant, orgullós i gairebé teatral.

Després l'ànim s'amanseix. Javier Solís deixa que Sombras Nada Más brilli amb un dramatisme de vellut, i Lola Beltrán converteix Cucurrucucu Paloma en un lament llarg i tremolós. Chavela Vargas, amb La Llorona, porta el racó més callat i embruixador de la nit, una veu que sembla abaixar els llums només començant a cantar.

Desamor per cantar a cor

Una de les paradoxes més boniques d'aquesta tradició és que la tristesa esdevé un plaer compartit. Amor Eterno, de Rocío Dúrcal, i Hasta Que Te Conocí i Querida, de Juan Gabriel, són cançons de sentiment profund que tota la taula sap de memòria; cantar-les plegats converteix el dolor privat en alguna cosa comuna i gairebé reconfortant.

Hi ha també humor i mordacitat. Rata De Dos Patas, de Paquita La Del Barrio, és desafiant i inoblidable, un recordatori que les cançons de cantina poden tenir la llengua afilada a més de tendresa. Si Nos Dejan, de José Alfredo Jimenez, porta el clàssic dolor ranchero, mentre que Alejandro Fernández sona dramàtic com cal a Me Dediqué a Perderte i Mátalas, i dona a la tradició una lluentor polida i actual.

60 Rancheras Inmortales Vol. 2

Cielito lindoPedro Infante

Arriba Huentitan

Volver, VolverVicente Fernández

Falta Amor

Rayando el SolManá

Les cançons que il·lustren aquesta història

Acordions, metalls i històries de camí

El norteño i la banda porten una altra energia: terrenal, rítmica i plena de narració. Los Tigres Del Norte són els grans narradors de la nit, i La Puerta Negra, Contrabando Y Traición i La Jaula De Oro demostren que un ritme ballable pot carregar amb un pes de veritat. El so dominat per l'acordió evoca camp obert, camins polsegosos i llargues converses.

Després la festa s'encén. Los Tucanes De Tijuana converteixen La Chona en una invitació immediata a la pista, i El Sinaloense, de Banda El Recodo, deixa que els metalls es balancegin amb una força àmplia i alegre. Banda Sinaloense MS de Sergio Lizárraga pren un camí més romàntic amb Mi Razón De Ser i prova que un mur de vents pot ser tan tendre com emocionant.

Romanç en tons de cúmbia i or de balada

Alguns dels moments més entranyables de la nit venen dels grans grups romàntics. Los Bukis omplen Tu Cárcel i Y Ahora Te Vas d'un anhel melòdic suau, i Marco Antonio Solís porta la mateixa obertura emocional a Si No Te Hubieras Ido. Són cançons per ballar a poc a poc, per a abraçades fortes i per a aquell moment tranquil en què arriba l'última ronda.

Los Ángeles Azules aporten un vaivé més amable i rítmic amb Cómo Te Voy A Olvidar, i Secreto De Amor, de Joan Sebastian, manté viva aquesta lluïssor sentimental. Cuando Calienta El Sol, de Luis Miguel, porta una sensació assolellada i elegant, i Amor A La Mexicana, de Thalia, hi suma un esclat pop, recordatori que aquest món té lloc per al glamur i per a la tradició.

Quan el rock canta en colors mexicans

El rock mexicà dona a la cantina un horitzó més ampli i atrevit. Maná omple Rayando el Sol i Vivir Sin Aire d'estribillos que volen alt i d'emoció a l'aire lliure, cançons que semblen fetes per a milers de veus alhora. Molotov, amb Gimme Tha Power, aporta actitud juganera i energia irreverent, una sacsejada de rebel·lia enmig de la festa.

La ingrata, de Café Tacvba, i La Negra Tomasa en versió tropical, de Caifanes, mostren com el rock pot embolcallar tradicions més antigues sense perdre fil. Julieta Venegas fa lluminós i agredolç Limón y Sal, i Hasta la Raíz, de Natalia Lafourcade, afegeix una elegància delicada i moderna. Plegats demostren que l'esperit de la cantina viatja molt bé.

Una nova generació alça la copa

La tradició també viu en veus més joves. Ella Baila Sola, d'Eslabon Armado i Peso Pluma, i Bebe Dame, de Fuerza Regida amb Grupo Frontera, proven que els sons regionals mexicans continuen trobant públics nous. Les seves cançons conserven l'amor per les guitarres, el ritme i el relat, ara amb un aire contemporani.

Adiós Amor, de Christian Nodal, manté a prop la tradició del desamor; Nadie Se Va Como Llegó, d'Ángela Aguilar, porta una veu clara i elegant al mateix territori emocional, i La Diabla, de Xavi, afegeix un tall rítmic modern. Escoltar-los al costat de Pedro Infante i Vicente Fernández fa que la línia entre la vella cantina i el públic d'avui sembli bellament contínua.

Prem el play i uneix-te al cor

Aquesta és música per trobar-se: un aniversari que s'allarga més enllà de la mitjanit, una retrobada amb vells amics, un sopar que acaba en cant col·lectiu, un viatge llarg en què tot el cotxe sap la lletra. Pot ser alegre, tendra, entremaliada i ferida, de vegades en una sola cançó.

Serveix alguna cosa que t'agradi, truca uns amics i deixa que México a Coro et porti des de Cielito lindo fins al rugit d'un estribillo d'estadi. No cal tenir bon odi, només una mica de coratge i el cor obert. En aquesta sala, la veu més forta és senzillament la més feliç.

Les cançons i les xifres corresponen a la selecció en el moment d’escriure aquest article. La playlist pot canviar més endavant.

La música d’aquesta història

México a Coro: Cantina y Mariachi - Music Hits

cançons
42
artistes
34
minuts de música
161
Escolta aquesta playlist ↗
Més històries ↗