Històries amb ritme / MUSIC HITS
Hores de neó a Tòquio: del city pop al J-pop que il·lumina la nit
City pop setinat dels 80, tornades J-pop d'estadi i emoció de l'era anime es troben en una banda sonora per a Tòquio de nit, de Mariya Takeuchi a YOASOBI.

On l'últim tren es troba amb la lluentor
Imagina un andana a mitjanit, l'últim vagó que s'allunya i, per sobre l'estació, un horitzó cosit amb rètols rosa, turquesa i ambre. Aquest és el sentiment que batega al pop japonès de nit: una música alhora brillant i tendra, polida per fora i discretament solitària per dins. Premia els passejos tardans, els vidres de taxi esquitxats de pluja i l'hora en què la gran ciutat per fi respira.
Aquest univers travessa dècades sense perdre l'esclat. Els ritmes setinats dels vuitanta conviuen amb tornades d'estadi, i les cançons cinematogràfiques de l'era anime comparteixen el mateix aire nocturn que les confessions íntimes. Les uneix l'amor per la melodia, el sentit del drama i l'instint de convertir emocions quotidianes en alguna cosa lluminosa.
City pop i el costat de vellut dels vuitanta
Poques cançons capten aquesta lluïssor de matinada com Plastic Love, de Mariya Takeuchi, amb el seu baix flexible, els seus acords lluminosos i una veu que llisca sobre el ritme amb una escalfor serena i còmplice. És una cançó per ballar a poc a poc dins del cap. El seu September porta una altra llum: més assolellada, més àgil, plena d'optimisme però amb un rastre de nostàlgia.
Mayonaka no Door~stay with me, de Miki Matsubara, té aquella calma nocturna deliciosa, un balanceig soul que sembla pensat per a un pis tranquil i una sola llum. Telephone Number, de Junko Ohashi, s'inclina cap a la sofisticació jazzística, mentre Anri aporta romanç marítim amb Remember Summer Days i Last Summer Whisper, i un toc més dramàtic amb CAT'S EYE. Plegades mostren com el city pop combina arranjaments exuberants amb un cor lleugerament malenconiós.
Sintetitzadors, pols i futurs juganers
El pop japonès sempre ha gaudit mirant endavant, i res no ho diu millor que RYDEEN, de Yellow Magic Orchestra. Les seves línies electròniques brillen i marxen, barrejant precisió i ullada còmplice, com si l'horitzó mateix hagués après a ballar. És d'aquelles peces que converteixen un autobús nocturn en una nau espacial.
Polyrhythm, de Perfume, porta aquest esperit cap a un terreny més lluminós i ballable. Les veus es poleixen fins a textures de color de caramel, el ritme canvia sota els peus i tot sona nítid, alegre i lleument hipnòtic. Aquí el neó no és només decorat: forma part del so.
プラスティック・ラブMariya Takeuchi
Mayonaka no Door~stay with meMiki Matsubara
LemonKenshi Yonezu
Veus per a l'estadi i per al vagó de metro
Algunes cançons neixen per ser cantades per milers de persones i d'altres per una sola, amb auriculars. First Love, de Hikaru Utada, pertany a tots dos móns: el seu dolor contingut i la seva melodia elegant semblen atemporals. Automatic, del mateix disc, afegeix una lluïssor fresca i rítmica, i One Last Kiss converteix l'emoció en alguna cosa àmplia i elegant.
Tomorrow never knows, de Mr.Children, i Blue Bird, d'Ikimonogakari, parlen el llenguatge de l'himne gran i generós, amb tornades que enlairen i sensació d'avanç. Robinson, de SPITZ, és més suau: un somieig de guitarres brillants amb resplendor agredolça. I Sukiyaki, de Kyu Sakamoto, amb la seva melodia serena i digna, recorda quant de temps fa que la melodia japonesa viatja més enllà de les fronteres.
Foc de l'era anime i batecs de cinema
Llavors els llums s'intensifiquen. Gurenge, de LiSA, arriba amb una flamarada de rock i una veu que sembla enfilar-se per l'horitzó. Zenzenzense i Sparkle, de RADWIMPS, són àmplies i emotives, amb piano remolinant, crescendos envoltants i aire de destí ideal per a la pantalla gran.
Kaikai Kitan, d'Eve, és sinuosa i teatral, un torbellí d'estats d'ànim canviants i línies afilades. Yoru ni Kakeru, de YOASOBI, amb el seu piano veloç i drama narratiu, és impuls nocturn pur, mentre Idol espurneja amb espectacle d'alt voltatge. Show i Usseewa, d'Ado, afegeixen un tall ferotge i sense filtres, prova que aquesta música sap rugir a més de brillar.
Nits actuals: fresques, confessionals, valentes
El so de Tòquio d'avui es mou amb fluïdesa entre gèneres. Lemon, de Kenshi Yonezu, és una balada serena i dramàtica, mentre KICK BACK i Kanden aporten energia angulosa i imaginativa. Pretender i Subtitle, d'Official HIGE DANDism, demostren que el pop de piano pot sonar urgent i a cor obert, amb girs soul que perduren després de la tornada.
Shinunoga E-Wa i grace, de Fujii Kaze, són càlides, expressives i una mica oníriques, amb una veu que passa de la confidència al vol en un sospir. NIGHT DANCER, d'imase, és suau i rítmica, feta a mida per a mirades tardanes i reflexos de neó. Bling-Bang-Bang-Born, de Creepy Nuts, és afilada i juganera, recordatori que el pols de la ciutat també es construeix amb enginy i barra.
Quan prémer el play
Aquesta música encaixa en el retorn a casa amb el vidre lleugerament entelat, en el passeig des de l'estació quan els carrers callen, o en un llarg trajecte entre rètols encesos. Funciona amb amics reunits després de sopar, quan un clàssic del city pop i un himne recent comparteixen altaveus sense problema.
El pop japonès recompensa tant la curiositat com la familiaritat. Les seves melodies ofereixen una porta d'entrada acollidora, mentre els contrastos entre veus, ritmes i colors instrumentals deixen molt per descobrir a qui escolta amb atenció. Mariya Takeuchi, Miki Matsubara i imase suggereixen maneres diferents d'habitar aquest univers musical, cadascú amb una presència pròpia entre les cançons. Hi ha plaer a tornar a una tornada preferida i també a descobrir un petit detall durant l'escolta següent. Deixar que aquests contrastos respirin transforma una impressió passatgera en una relació més rica amb la música, oberta a tots els seus matisos emocionals.
Sobretot, convida a vagar. Posa't els auriculars, deixa que el baix de Plastic Love et guiï per la primera illa de cases i descobreix on et porta el neó. Tokyo Neon Hours està a punt quan comenci la teva nit.
Les cançons i les xifres corresponen a la selecció en el moment d’escriure aquest article. La playlist pot canviar més endavant.
La música d’aquesta història
Tokyo Neon Hours - Music Hits
- cançons
- 43
- artistes
- 30
- minuts de música
- 182