Històries amb ritme / MUSIC HITS
Hora daurada en portuguès: les cançons suaus del Brasil per quan el sol es pon
De la bossa nova xiuxiuejada a la poesia de la MPB i el pop brasiler lluminós: una banda sonora de guitarres càlides i ritme serè per al capvespre.

On la llum es torna ambre
Hi ha música que arriba amb el color del cel. Les cançons brasileres del final de la tarda pertanyen a l'hora en què la calor afluixa, les ombres s'allarguen sobre la vorera i la conversa baixa a un to més suau. És un món de guitarres de cordes de niló, percussió sense pressa i veus que canten com si parlessin amb algú assegut just al costat. MPB, bossa nova i pop brasiler conviuen sense fricció, passant d'una generació a l'altra com una recepta familiar estimada.
La porta d'entrada és, com no, "The Girl From Ipanema", de Stan Getz, João Gilberto, Astrud Gilberto i Antônio Carlos Jobim: un vaivé d'harmonies, un sospir de saxòfon i una veu tan relaxada que sembla surar. Des d'aquí l'ànim queda fixat: escalfor sense pressa, sofisticació sense distància i aquella dolça nostàlgia que el portuguès anomena saudade, un anhel que resulta més agradable que trist.
Bossa nova, o l'art de dir més amb menys
El geni de la bossa nova és la contenció. "Chega de Saudade", de João Gilberto, demostra com un patró de guitarra i una veu amb prou feines alçada poden carregar tot un paisatge emocional; el ritme oneja sota la melodia en lloc d'empènyer-la. "Wave", del mateix Jobim, amplia la paleta amb acords que giren com la llum sobre l'aigua, i "Águas De Março", d'Elis Regina i Antônio Carlos Jobim, esdevé una conversa alegre i rodolant entre dues grans personalitats musicals, amb imatges que s'acumulen com la pluja que descriu.
Sylvia Telles hi aporta pura intimitat amb "Dindi", una cançó que sembla xiuxiuejada en una sala petita, mentre que "Samba De Verão", de Marcos Valle, afegeix una cara més assolellada i lleugerament swingada de la mateixa elegància. Després arriben Sergio Mendes & Brasil '66 amb "Mas Que Nada", que alça l'energia i demostra que la sofisticació també pot arrencar un somriure i fer bellugar una mica les espatlles.
MPB: poesia, tendresa i finestres obertes
La Música Popular Brasileira és menys un so únic que un hàbit generós: primer la melodia, paraules que importen, arranjaments lliures per vagarejar. "Sampa", de Caetano Veloso, és una carta d'amor a una ciutat explicada amb curiositat afectuosa, i el seu "Menino Do Rio" sona fresc i assolellat. Gal Costa i Caetano Veloso comparteixen "Baby", un intercanvi tendre i juganer, i "Esperando na janela", de Gilberto Gil, porta un vaivé rústec i ballable que fa que esperar soni a plaer.
"Como Nossos Pais", d'Elis Regina, mostra l'abast dramàtic de la tradició: una veu capaç de ser potent i vulnerable en el mateix alè. "Foi Um Rio Que Passou Em Minha Vida", de Paulinho Da Viola, flueix amb la dignitat de la cara contemplativa del samba, i "As Rosas Não Falam", de Cartola, és una de les cançons més tendres per escoltar a la posta de sol. "O Trem Azul", de Lô Borges, afegeix una sensació de paisatge somiador i obert, com si la música mirés per la finestra d'un tren.
The Girl From Ipanema - Single VersionStan Getz, João Gilberto, Astrud Gilberto, Antônio Carlos Jobim
Azul Da Cor Do MarTim Maia
Velha Infância - 2004 Digital RemasterTribalistas
Djavan, Marisa Monte i la gràcia de la cançó moderna
Poques veus són tan sedoses com la de Djavan. "Sina" i "Oceano" mostren el seu talent per a melodies que es corben en direccions inesperades sense deixar de ser naturals, amb girs rítmics que semblen més un somriure que un enigma. Marisa Monte aporta una claredat lluminosa a "Ainda Bem" i "Beija Eu", cançons que sonen senzilles i després revelen detalls fins, com una bona conversa.
Tribalistas ofereix un altre tipus d'escalfor. "Velha Infância" i "Já Sei Namorar" són afectuoses i despreocupades, fetes per taral·lejar en un balcó. "Azul Da Cor Do Mar", de Tim Maia, hi afegeix una lluïssor soul, "País Tropical", de Jorge Ben Jor, converteix un groove en pur sol, i "Aquarela", de Toquinho, pinta amb una admiració infantil. Juntes mostren com la cançó brasilera pot ser sofisticada i acollidora alhora.
Pop i rock amb cor brasiler
L'ànim del final de la tarda no és només acústic. "Pais E Filhos" i "Tempo Perdido", de Legião Urbana, porten la cara reflexiva del rock brasiler, melòdic i emotiu, d'aquelles cançons que es canten en grup quan comença la nit. "Anna Júlia", de Los Hermanos, té un encant brillant i agredolç, i "Dias Melhores", de Jota Quest, aporta un pols optimista que va bé amb la carretera de tornada a casa.
"Ovelha Negra", de Rita Lee, suma una rebel·lia atrevida i afectuosa, "Fullgás", de Marina Lima, dona un impuls pop amb estil, i "Dona", de Roupa Nova, aporta un poliment romàntic. "Paciência", de Lenine, tanca el cercle amb una calma rítmica i reflexiva, i "Zero", de Liniker e os Caramelows, mostra una veu contemporània plena de vellut i sentiment.
Veus noves, la mateixa llum càlida
El que fa tan atractiu aquest món és la naturalitat amb què s'hi sumen els artistes més joves. "O Sol", de Vitor Kley, és sol fet cançó, ANAVITÓRIA i TIAGO IORC es fonen amb suavitat a "Trevo (Tu)", i "Meu Abrigo", de Melim, ofereix una sensació de refugi i proximitat. "Shimbalaiê", de Maria Gadú, té un encant acústic i airejat, mentre que "Trem-Bala", d'Ana Vilela, converteix la tendresa quotidiana en un himne fàcil.
Cap d'aquestes cançons sona a peça de museu ni a còpia. Comparteixen el fraseig sense pressa, l'amor per la melodia i la calidesa humana dels clàssics, només que amb accents nous. Aquesta continuïtat és un plaer discret: pots passar d'un enregistrament de João Gilberto a una cançó pop actual i sentir que continues al mateix saló.
L'arronsament d'espatlles del samba i un lloc on aterrar
El samba aporta humor i saviesa de cantonada a la vetllada. "Deixa A Vida Me Levar", de Zeca Pagodinho, és una filosofia alegre de deixar que les coses passin, "Amiga da Minha Mulher", de Seu Jorge, porta un swing juganer i relaxat, i "Trem Das Onze", d'Adoniran Barbosa, té l'encant d'una història paulista explicada amb un cop d'ull.
Són cançons per al balcó, el passeig de tornada per la platja, la cuina mentre el sopar bull a foc lent, un viatge amb les finestres baixades o la primera copa tranquil·la després de la feina. No demanen res més que una mica d'atenció i ganes d'afluixar el pas. Dona al play quan el sol comenci a caure i deixa que l'hora daurada del Brasil s'instal·li al teu voltant.
Les cançons i les xifres corresponen a la selecció en el moment d’escriure aquest article. La playlist pot canviar més endavant.
La música d’aquesta història
Fim de Tarde Brasileiro - Music Hits
- cançons
- 41
- artistes
- 37
- minuts de música
- 156