
El deep house no crida per cridar l'atenció: s'apropa a poc a poc, amb un bombo suau, un baix rodó i acords que semblen flotar en l'aire tebi d'una tarda d'estiu. És una música que abraça abans de fer ballar, i per això el seu món és tan ample. Hi caben els clàssics de club, les melodies lluminoses que es taral·legen sense adonar-se'n i els temes més introspectius, pensats per escoltar amb la mirada perduda a l'horitzó.
Aquesta col·lecció de cent cançons recorre aquest territori amb una barreja poc habitual de nostàlgia i futur. Hi ha himnes de pista, balades electròniques, veus de soul i paisatges instrumentals que s'expandeixen a poc a poc. Tot comparteix una mateixa promesa: un ritme constant que acompanya sense imposar-se, i una emoció que es queda al pit quan la música ja s'ha apagat.




