
El reggaeton comença amb un ritme que notes als malucs abans que el cap tingui temps d'opinar. El patró del dembow, amb el seu bombo constant i una caixa sincopada que sembla inclinar-se sempre cap endavant, és el batec de tot el gènere, i ha viatjat des dels barris del Carib fins a estadis, cotxes i cuines de mig món. Al seu voltant s'hi acumulen greus profunds, esclats de sintetitzador, cors i tornades cantarines fins que ballar sembla la resposta més natural.
Aquesta col·lecció de quaranta-dues cançons és un retrat d'aquest pols en els seus molts estats d'ànim. Gasolina, de Daddy Yankee, continua sonant com una porta oberta a cop de peu, pura actitud i ganes de cantar a cor, mentre que Dile, de Don Omar, hi entra sigil·losa amb una lluentor més fosca i cinematogràfica. Juntes mostren quant de caràcter cap en un sol groove i per què el públic sempre hi torna.




